Mississipí-Missouri.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
||||
|---|---|---|---|---|
 Les fonts del Mississipí. |
||||
| Llargada | 6.270 km | |||
| Altitud del naixement | 450 m | |||
| Cabal mitjà | 16.200 m³/s | |||
| Àrea conca | 2.980.000 km² | |||
| Naixement | Llac Itasca (Minnesota) | |||
| Desembocadura | Golf de Mèxic | |||
| Territoris de la conca | Estats Units (98.5%) Canadà (1.5%) |
|||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
El sistema fluvial Mississipí-Missouri està format pel riu Mississipí i el seu afluent Missouri. Tots plegats formen el riu més llarg i cabalós d'Amèrica del Nord, i el quart més llarg de tot el món. El Mississipí[1] és el segon riu més llarg als Estats Units, amb una longitud de 2,340 milles (3,770 quilometres) [2] des del seu naixement al Llac Itasca a Minnesota, fins la seua desembocadura al golf de Mèxic. El riu més llarg, és l'afluent de Mississippi, el riu Missouri amb una mesura de 2540 milles (4090 qm)[3].
El Riu Mississipí és part del sistema fluvial Jefferson-Mississipí-Missouri, que és sistema fluvial el més gran a Amèrica del Nord i entre els més grans en el món: per la longitud (3,900 milles (6300 km)), és el quart més llarg, i per la seua mitjana de baixada de 572.000 peus cúbics / s (16.200 m³/s), és el desè riu més gran.
El nom de Mississipí es deriva de la paraula Ojibwe missi-ziibi ("Gran Riu") o gichi-ziibi ("Enorme Riu") en les seues capçaleres.
Taula de continguts |
edita Geografia
El riu Missouri flueix a partir de la confluència dels rius Jefferson, Madison, and Gallatin al Riu Mississipí. Tots plegats, el Jefferson, el Missouri i el Mississipí formen el sistema fluvial més llarg d'Amèrica del Nord. Si es mesura des de la font de Jefferson a la Primavera de Brower, fins el Golf de Mèxic, la llargada de la combinació del Mississipí-Missouri-Jefferson és d'aproximadament 3,900 milles (6,300 qm), fent a la combinació el quart riu més llarg del món. La part més alta convertir 207 milles (333 qm) de la present combinació del riu es diu Jefferson, el nivell més baix 1,352 milles (2,176 qm) forma part del Mississipí, i la intersecció 2,341 milles (3,767 qm) s'anomena Missouri.
El riu Arkansas és el segon més llarg afluent del riu Mississipí. Mesurat pel volum d'aigua, el més gran de tots els afluents Mississippi és el riu Ohio.
edita Cultura Popular
El riu Mississipí és comunament citat com a frontera natural amb la finalitat de dividir els Estats Units en les seccions de l'est i l'oest, amb llocs que es descriuen sovint com l'est o l'oest "de la Mississippi".
edita Vegeu també
- Conca Atchafalaya
- Mississippi embayment
- Mississippi River Delta
- Upper Mississippi River National Wildlife and Fish Refuge
- Mississippi National River and Recreation Area
- List of crossings of the Upper Mississippi River
- List of crossings of the Lower Mississippi River
- List of locks and dams of the Upper Mississippi River
- Steamboats of the Mississippi River
edita Notes
- ↑ United States Geological Survey Hydrological Unit Code: 08-09-01-00- Lower Mississippi-New Orleans Watershed
- ↑ USGS Mississippi River
- ↑ USGS Missouri River
edita Referències
- Penn, James R. (2001). Rivers of the World, ABC-CLIO. ISBN 1-57607-042-5.
- Bartlett, Richard A. (1984). Rolling Rivers: An encyclopedia of America's rivers, R. R. Donnelley and Sons. ISBN 0-07-003910-0.
- Anfinson, John O. (2003). River of History: A Historic Resources Study of the Mississippi National River and Recreation Area, St. Paul District, Corps of Engineers.
- Smith, Thomas Ruys (2007). River of Dreams: Imagining the Mississippi Before Mark Twain, Louisiana State University Press. ISBN 978-0807132333.
edita Enllaços externs
- Riu Mississipí, projecte de la American Land Conservancy
- Mud Island (Memphis) River Park
- Museu i Aquari del Riu Nacional de Mississipí
- Riu nacional Mississipí i àrea recreativa
- Informació General sobre el Riu Mississipí
- Mark Twain's Mississippi, Illinois Historical Projectes de digitalització de biblioteques de la Universitat de Nord Illinois
- article de 1911 Britannica